Els "Cencerrassos" a Alcúdia

"Cencerrasso", traducció literal del castellà "cencerrada" o "cencerrazo".  Ritus de procedència
medieval.

Què era un "cencerrasso"?

Un "cencerrasso" era una manifestació popular considerada com un càstig just per als que se casaven de manera inconvenient.  Era considerat un casament inconvenient quan el matrimoni era entre un vidu i una fadrina, una vídua i un fadrí, o dos vidus.  També eren mereixedors de "cencerrasso" els matrimonis en els que hi havia una diferència notable d'edat entre els components de la parella.  Els veïnats del poble, principalment joves, sortien al carrer a cridar, cantar i fer molt de renou davant la casa dels nou casats, armats de picarols, olles, pelles, tambors, llaunes, i qualsevol estri que pogués servir per fer renou.  Anaven cridant i cantant cançons apropiades pel moment.  Normalment al·ludien als pedaços bruts dels nuvis (vida privada) i feien befa de la nova unió.

"Con una viuda me caso,

todos dicen que voy bien:

por un camino triado

nadie se puede perder"

El matrimoni és un dels canvis importants en la vida d'una persona dins un grup social.  A l'edat mitja i segles més tard, era normal que els nuvis celebressin la seva nova etapa convidant la família, els amics i fins i tot la gent del poble, quan se tractava d'un poble petit, a un bon dinar o un refresc festiu.   Si els nuvis no convidaven els  veïnats, també eren ridiculitzats amb un "cencerrasso".

No és una manifestació només de la península i les illes, també se troben manifestacions similars  a d'altres països com França, Alemanya o Itàlia.

L'església catòlica no veia amb bons ulls les segones núpcies i les anomenava honestam fornicationem i speciosum adulterium.

El concili de Turí del 1455 ho va prohibir però se va seguir fent fins a principis del segle XX.

La fotografia que acompanya aquest article és del darrer "cencerrasso" que se va fer a Alcúdia.  Joves del poble anaren a cercar aquest cotxe vell i el plantaren enmig de la plaça.  Desconeixem qui era el matrinomi que va haver de suportar la befa.

Els "cencerrers" de la fotografia eren Tomàs Albertí, Llorenç Ferrer "Rialla", Antoni Ques "Siquiel", entre d'altres.