Notícies històriques del mes de maig

10 de maig de 1260.

Maria Ferrandis viuda de Pere Yanes dóna a la Seu de Mallorca i al bisbe Ramon, en alou franc, l'alqueria Montigello i el rafal Abenlulo, terme de Pollença parròquia de Ginyen.  Vol que sia instituïda una capellania a la Seu, a l'altar de Sant Vicenç, i un prevere celebri misses i cremi una llàntia davant l'altar; el dia de l'aniversari els canonges rebran 6 diners. (ACM nº 3.339 f. 154 i perg. nº 7.895)

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

5 de maig de 1270.

Pere de Caldes, lloctinent reial, ven els drets reials sobre els blats i ordis de Ginyent per 500 quarteres dues parts d'ordi i tres parts de forment. (ARM ECR 345 f.211)-

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

15 de maig de 1276.

Pere de Caldes, batle i lloctinent reial de Mallorca, reconeix a Borràs sa Bassa, batle d'Inca i Ginyent que ha passat comptes de la batlia de l'any passat i són 100 sous i descomptats els seus drets i redelme queden a la part reial 78 sous (ARM ECR 348 f.286v)

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

1 de maig de 1282.

Testament de Jaume Genís.  Nomena marmessors Simó Sastre, Bernat Manresa i Sanxo de Luna.  Elegeix sepultura al cementir de l'església de Sant Jaume de Ginyent i pren per la seva ànima 200 sous.  Deixa a l'obra de l'església de Sant Jaume de Ginyent 10 sous i al rector 5 sous, a l'escolà 12 diners, a l'obra de la capella de Santa Maria de la Torre 5 sous, a Sant Martí de la Cova 2 sous, a l'hospital d'Inca 3 sous, a l'obra de Sant Bartomeu d'Inca 3 sous, a cada hospital de pobres de Ciutat 3 sous, a l'obra de la Seu 3 sous, a les taules dels frares menors, predicadors, de penitència, dones de Santa Clara i Santa Margalida, frares de la Mercè dels captius i del Sant Esperit 12 diners a cada lloc.  Fa deixes a parents i amics i nomena hereus els seus fills Genís i Jaume (ARM RP-XIII, nº217).

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

9 de maig de 1287.

Deuslosal Agost i muller Mercadera habitadors de Xara, terme d'Alcúdia, venen a Antoni Mas els drets sobre unes cases i farraginal, confrontant amb el camí que va a Alcúdia, vinya den Carlí genovés i altres.  Preu 80 sous. (ARM ECR 351 f.176v)

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

25 de maig de 1292.

El rei en Jaume dóna a Jaume Obrador, de casa reial, durant la seva vida, els béns que en Buadella tenia en el cap de Pollença, parròquia de Ginyent. (ARM ECR 644 f. 55v)

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

19 de maig de 1297.

Bonaventura Sagrera i muller Bondia venen a Pere Esteve, carnisser, un tros de terra que tenen a l'alqueria Sepolver, terme de Pollença, parròquia de Ginyent.  La dita Bondia ho té per herència de sa mare Berenguera i aquesta per donació d'Arnau Vaquerisses i aquest ho adquirí a Guillem de Llacera.  Preu 10 lliures.  (AHN Clero carp.105 nº9) (Id carp. 128 nº6).

Font:  Ramon Rosselló Vaquer.  "Aportació a la història d'Alcúdia, el segle XIII"

19 de maig de 1558

Pax. fol. 43.-Ais 19 Maix 1 5 5 8 absolta y acompañar a Sant Francesch a M.° Uguet de Pax, el qual mataren los moros en Alcudia.

6 de maig de 1563.

Fué el Capitan General a Pollensa y Alcúdia para fortificarlas contra los moros y avistarse con el jefe de una escuadra de 23 galeones que estaba en el puerto de la segunda de dichas villas.

5 de maig de 1666.

Llegó aviso de Alcúdia de haber divisado una escuadra francesa de 60 o 70 velas.  Tuvo consejo el Virrey, en vista de la notícia, y se ordenó que saliesen para sus respectivos puestos los capitanes locales de las villas: fueron los caballos forzados a Alcúdia, pero la armada no tocó en ningún punto de la isla; díjose que iba a unirse a la holandesa en persecución de los ingleses.

17 de maig de 1821.

A petición del Ayuntamiento de Alcúdia y ante el estado infeliz e insalubre de la ciudad, casi despoblada a consecuencia de perpétuas fiebres, envió el Capitán General nueve presidiarios para encargarse de la limpieza y desecación de los fosos cenagosos de la muralla, aseo de sus calles y demolición y aplanamiento de muchas de sus casas abandonadas y en ruinas.

Alcúdia, que fué el lugar elegido para presidio de estas islas según la Real Cédula de 22 de mayo de 1779, tuvo siempre un número fijo de presidiarios hasta el año 1810 en que faltando el trabajo sanitario de estos renacieron las enfermedades aumentando la mortalidad y el abandono de la ciudad por sus habitantes.  D. Agustín de Argüelles al ser nombrado Ministro de la Gobernación, quiso corregir esta insalubridad que él mismo había experimentado durante su destierro de cinco años, mandando formar a tal objeto el correspondiente expediente que quedó olvidado al ser separado de su cargo en 1821.

30 de maig de 1829.

Epidemia de viruela en Alcúdia que duró los meses de marzo, abril y mayo.

15 de maig de 1861.

Se incendió el faro de Alcanada.

8 de maig de 1870.

Dijo en Alcúdia su primera misa el presbítero Don Buenaventura Qués y Calvís en la capilla del Santo Cristo, convertida en parroquia tras el hundimiento de la nave principal y después de 30 años de no haberse ordenado sacerdote ningún hijo de aquella ciudad.

26 de maig de 1878.

La Comisión de Bienes Nacionales subastó la fortaleza del Puerto de Pollensa, en 600 pesetas y las baterias de Torre Mayor, Aucanada, Faralló y Tacaritx de Alcúdia.  La fortaleza fue construida en tiempos de Carlos II para la defensa del puerto y hasta poco tiempo antes estuvo artillada y tenia su comandante militar.  Fueron adjudicadas a D. Miguel Corró, D. Jacinto Felipe de Aguera, D. Antonio Morey y D. José Alonso, respectivamente.

Font: Cronicón Mayoricense