Rafel Bordoy i Valls

Rafel Bordoy Valls, nasqué a Alcúdia el 6 de juny de 1922.

Visqué la seva infantesa i primera joventut a Alcúdia. Més tard, va viure a Madrid, Barcelona, Santa Margalida. Després del seu matrimoni amb Nicole Brunet, de nacionalitat francesa, que va conèixer  a Alcúdia, va instal·lar-se a Pollença on va residir fins al moment de la seva mort.

Després de treballar a un col·legi per a nins discapacitats a Madrid i del seu pas per Barcelona, treballà de pintor a Santa Margalida, com havia fet abans a Alcúdia.

Persona inquieta i agosarada, era un gran amant del teatre fins al punt d'actuar com actor, aficionat, en nombroses ocasions. A Alcúdia també se'l recorda per haver pres part, amb èxit notable, en algunes corregudes de bous a la plaça de toros de la nostra  ciutat.

Una vegada instal·lat a Pollença, treballà en el ram del turisme com a guia turístic i delegat d'una companyia francesa. Aleshores començà a donar volada a la seva vocació artística en el camp de la ceràmica, que ja havia començat a treballar, de manera autodidacte, a Alcúdia. A París, on residia la que fou la seva esposa, aprengué algunes vessants de la tècnica de la ceràmica, en el mateix taller on havia après Picasso. A força de treball, intuïció i unes innegables dots artístiques, es convertí en un destacat ceramista. A partir d'aquí, la seva constant recerca de formes i de colors el menaren a l'èxit en el seu treball i sovintejaren les exposicions a, Pollença, Alcúdia, Sa Pobla, Maó, Palma, Madrid, París, Nova York i altres indrets arreu de Mallorca i fora Mallorca.

Devers l'any 1966, entra en el món de la cinematografia i comença una altra activitat artística que li proporcionà, a més de satisfaccions personals, una tirenga d'èxits i un merescut prestigi com a realitzador de pel·lícules, llavors en 8 milímetres, més tard en super 8, treball que fou apreciat amb una llarga relació de premis.

L'any 1967 es presentà i guanyà el primer premi del "I Certamen de Cine Amateur" de Pollença, amb la pel·lícula; "Ja en resten poques", un documental sobre una sínia, pens que filmat a Alcúdia.

Després d'aquesta primera pel·lícula continuà amb "l'Era". "Las manos", "Presó de jonc", "El zoo
de mi jardín", "El Monaguillo"; pel·lícula importantíssima en el devenir de Rafel Bordoy com a cineasta amateur, i de llarg la més premiada. A aquesta seguiren: "Va por Udes.", "Caballeros en plaza", "Aladino siglo XX", "A la costa verdeja", "Convivència", "La tosa", "Un cop de vista", "El supervivent", "Quan era nin", "El davallament", "La tafona", "Trotandos", "Alcúdia I"
"Alcúdia II" "Formatges", "Operación helicóptero" "Àguiles de Pollença", "Mallorca", "Processó del Sant Crist d'Alcúdia", "Castells roquers", "Sabates de ferro", "El Torrent de Sant Jordi", "Valls i finestres d'Alcudia". I els reconeixements anaren caient com una pluja abundosa:

-Premi Absolut, copa 8mm, al Festival de Cannes (França)-

-Medalla de Plata al mateix Festival.

-Gran Premio de Cine Amateur, Santander.

-Trofeo Madrid del Festival Internacional de Cine Amateur.

-Festival Internacional de cine Amateur, La Corunya.

-Premi Ciutat de Balaguer, Lleida".

-Bienal Mundial de Cine Amateur. Badalona.

-Festival Internacional de Film Taurino, Motpeller (França).

-Gran Premio SNIACE, Santander.

-Certamen Cine Amateur
"Premio Giraldilla" , Sevilla.

-Certamen Nacional de Cine Amateur Taurino, Lorca (Múrcia)

-Festiva de Cine Amateur, Pollença.

-Altres premis a Lisboa, Conca, Lugo, Palma, Capdepera, Sóller...

Cal destacar que la pel·lícula "El Monaguillo"arribà a ssolir fins a dotze premis distints.

"L'Era" sis i "Va por ustedes" altres sis.

El poeta pollencí, Miquel Bota Totxo, digué en un parlament: "La vena humana i creadora d'en Rafel Bordoy tenia dues vessants: la ceràmica i el cinema. La seva obra en les dues modalitats, és benvolguda, sol·licitada i digna de tot elogi".

Elogiada pels crítics, la seva obra meresqué una frase del seu deixeble, Pere March: "Les pel·lícules de Rafel Bordoy estan fetes més amb el cor que amb el cap".

El caràcter de Rafel Bordoy, la seva inquietud el portaren a desemvolupar alres activitats, sempre
relacionades amb l'art, com fou el muntatge d'exposicions diverses: de ventalls, de fotografies, de pintura... La seva vida, relativament curta, fou plena en realitzacions.

Rafel morí, sobtadament, a una clínica de Palma, el 6 de febrer de 1990 als 68 anys. Està enterrat al cementiri d'Alcúdia.

En una nota necrològica vaig escriure quelcom que mai no li vaig dir en vida: "El que volia dir-te és que així com en aquest món existeixen poetes que s'expressen mitjançant la paraula, sempre vaig pensar que tu eres un vertader poeta de la imatge, que en lloc de escriure versos amb la ploma ho feies amb una càmera o amb un pinzell".

Biografia a cura de Rafel Bordoy Pomar